Consolidació del Palau Marqués d’Alfarràs

El Palau Marquès d’Alfarràs o Palau Desvalls és el resultat d’un conjunt d’edificacions superposades i construïdes en diferents etapes i estils que van des del s. XI fins al s. XIX. En termes generals, es tracta d’un nucli medieval qualificat de BCIN (torre sobirana, galeria anular i sala absidal) al voltant del qual s’hi van adossar edificacions per a l’explotació agrària.
L’encàrrec tenia com a objectiu la consolidació estructural i constructiva del conjunt, adaptant-lo a les necessitats actuals i incorporant un nou nucli vertical que comunica tots els nivells de l’edifici. Així doncs, el plantejament del projecte resideix en mantenir un diàleg continuat entre les necessitats d’un programa indefinit i els valors patrimonials de l’edifici, realçant les seves característiques des del punt de vista matèric, històric i estètic.

D’acord amb això, la intenció principal ha estat facilitar la lectura evolutiva del conjunt recuperant i remarcant els trets identitaris de cada època. En aquesta línia, s’han plantejat diverses actuacions entre les quals destaca l’alliberament volumètric de la torre Sobirana eliminant els elements aliens que la distorsionaven i obrint un pati amb una lluerna al seu voltant. També s’ha fet especial èmfasi en la recuperació de les decoracions pictòriques i obertures d’estil neoàrab i neogòtic de les façanes; així com la recuperació i la reutilització dels elements singulars de l’interior com paviments, estucs, motllures, fusteries i elements de forja.

Seguint les directrius recollides a les Cartes del Restauro, aquestes actuacions s’han dut a terme en la mesura del possible conservant els materials originals i mantenint la seva funció estructurant. Donat que la tècnica més recurrent en el conjunt de reparacions dels darrers segles ha estat el maó ceràmic manual lligat amb morter de calç, s’han proposat aquests materials de consolidació com a fil conductor de la proposta. També s’han incorporat dos materials presents en l’edifici original reinterpretats en clau moderna: la fusta i l’acer. Tenint en compte que l’abast del projecte ha estat la consolidació d’un edifici que encara no té un ús definit, la ceràmica, la fusta i l’acer s’han deixat despullats mostrant la seva capacitat estructural, constructiva i arquitectònica.