Centre Cívic Mirasol a Sant Cugat del Vallès

El Casal Mirasol comptava amb un programa reduït i desequilibrat format per quatre aules taller, i un teatre de bona dimensió, tot desenvolupat en un edifici llarg i estret del qual penjava el teatre solucionat amb un volum més alt i concentrat. La necessària ampliació del casal situa a la part sud de la parcel·la, un tercer volum que acabava de definir un pati obert al carrer lateral.

L’ampliació s’organitza en tres franges. Una primera banda formada per les sales més reglades es relaciona amb el pati interior mentre que la segona que conté les més lúdiques amb una sala de ball i l’espai de trobada amb bar i porxo, s’orienta a sud a l’espai lliure públic. Al mig d’ambdues, es proposa un corredor central que a més de relacionar les diferents activitats i facilitar l’expansió natural de les sales, serà a la vegada un espai multi usos on realitzar exposicions de caràcter temporal -ampliant la petita sala d’exposicions- o qualsevol altre tipus d’activitat col·lectiva.

La secció esdevé el motiu espacial principal de l’edifici. La coberta s’aixeca formant uns lluernaris que deixen entrar llum difusa en aquest espai central i resolen així, la gran profunditat i compacitat de l’edifici.

La nova arquitectura recull els trets principals de l’existent amb façanes de paraments blancs i cobertes metàl·liques de color gris. En alguns llocs, com al corredor adossat al teatre que connecta els dos edificis, la nova arquitectura en assolir l’alçada i tractament del forat de l’existent, es confonc amb ella.

Per altra part, el joc volumètric proposat, en aquest cas amb cobertes planes, serà també una manera de reconèixer i dialogar amb l’edifici existent que ja indicava que els equipaments en planta baixa necessiten un cert treball volumètric per assolir la necessària identitat, presència en el lloc.