Centre de Salut de Llucmajor
Mallorca
Per integrar un edifici de gran dimensió en aquest entorn de cassets de cos s’organitza el projecte modulant el solar a franges estretes i profundes recollint a la idiosincràsia de la parcel·lació de Llucmajor. Aquesta modulació permet, entre altres coses, l’aparició de diversos patis allargats que teixeixen l’espai interior amb una morfologia molt similar a la dels veïns, adequant la intervenció al nou solar al teixit urbà existent.
Aquests patis penetren a l’edifici des del pati d’illa en sentit transversal, introduint i repartint de manera profunda, constant i equitativa al llarg de l’edifici unes condicions climàtiques i sensorials de gran qualitat.
La forta personalitat i coherència de les façanes del poble, amb tons terrosos típics dels pobles tradicionals de Mallorca i la presència de materials nobles com el marès i la fusta, condueixen inevitablement a l’elecció de materials i una paleta de colors que es mimetitzi amb el seu entorn i no converteixi l’edifici en un element disruptiu.
Per al disseny de la façana, no només es rescaten elements materials tradicionals, sinó que també es recorre a elements de composició i geometria urbana. La idiosincràsia i fragmentació de les façanes veïnes juntament amb la seva silueta reculada es veuen correspostes per la nova façana del centre el contorn del qual es recargola i fragmenta en planta segona, apareixent i desapareixent, responent així a l’escala de les façanes de l’entorn. Els grans buits generats com a terrasses en planta primera ajuden també que l’edifici perdi massivitat, a més de donar resposta particular als diferents usos que es produeixen a l’interior de l’edifici.
Un aspecte rellevant serà l’organització dels espais amb un sistema no jerarquitzat d’addició dels elements constitutius: la consulta l’espera i el pati. Aquest sistema d’agregació que recull, com s’ha dit, la parcel·lació de l’illa es connecta amb la definició d’un passadís ampli de circulació longitudinal, artèria principal, que conté en el seu recorregut els serveis i nuclis de comunicació vertical. La disposició d’esperes més petites en relació directa amb aquest eix i amb les terrasses que s’obren al carrer i esperes més grans i no sempre iguals separades de l’artèria principal i qualificades pels patis, dibuixen una organització pautada, diferenciada en àmbits acollidors qualificats per la seva dimensió amable, per la llum natural i la vegetació dels patis.
Equip de disseny
Joan Nogué, Jose Masterton, Clea Granados