Llar d’infants Pipo

S’adopta una solució compacta en dues plantes per la petita dimensió del solar. S’organitza el programa en tres franges: administració i serveis, espai comú central i sales d’estança. Definida la lògica programàtica es trobarà el fil conductor del projecte treballant les relacions que es poden establir entre el mòdul de l’estructura i els paraments que defineixen els espais. L’interès del projecte es troba, doncs, en com tractem d’exhaurir la lògica modular -retícula estructural de quatre per quatre- mitjançant mecanismes que espremen la seva capacitat expressiva.
Sobre la trama estructural els plans que defineixen l’arquitectura –parets, terres i sostres- es van movent fins que troben el seu lloc sempre mostrant alguna intenció: en alguns casos ajustant-se a la modulació com els lluernaris en dent de serra o en altres separant-se per crear un passadís suspès.
La situació dels paraments de l’envolvent i els seus forats tindrà també aquest punt de tensió expressiva, com es mostra en el desplaçament dels forats de façana, en la fugida de l’espai de la sala cap al pati o en la presència dels lluernaris-cresta i el seu contrapunt lluminós.
Els diferents elements que defineixen l’arquitectura adquireixen per aquesta dinàmica de tensions i contraposicions un cert protagonisme per la seva entitat dintre del conjunt.
Tota aquesta intensitat s’equilibrava, s’integrava en un conjunt gens pretensiós, gràcies al tractament auster dels materials i de la carta de colors amb el predomini del color blanc salpicat d’accents de colors bàsics.