63 habitatges al carrer Pujades
Barcelona
Es tracta de la construcció de tres torres plurifamiliars, amb 21 habitatges cadascuna, que es recolzen sobre un basament comú en planta soterrani per aparcament i trasters. S’assoleix el màxim nombre de plantes que permet el planejament, per fer les torres més esveltes i aconseguir alhora més habitatges amb millors vistes i assolellament, el que significarà agrupacions de tres habitatges per replà en les cinc primeres plantes i de dos habitatges per replà en les tres plantes superiors. Al mateix temps en fer els edificis més estrets en les tres últimes plantes s’aconsegueix una major obertura visual entre edificis.
Com els promotors demanaven habitatges de superfície ajustada (ja fossin de 4D, 3D o 2D) per aconseguir-ne el màxim nombre d’unitats, vàrem compensar aquesta mancança amb superfície exterior: un vol continu que abraçava les façanes sud-est i sud-oest i es feia més gran davant de les sales d’estar, va proporcionar per la idoneïtat de la seva protecció solar, un molt bon resultat en la certificació energètica.
El moviment dels balcons, les línies obliqües que graduen la dimensió d’una part dels vols, les proteccions solars corredisses, proporcionen dinamisme als espais i a la lectura del conjunt que es presenta en la seva vista en escorç amb gran força i un cert dramatisme.
La planta soterrània no necessita assolir la totalitat de la superfície del solar i recula els seus tancaments un metre dels llindars per reintroduir l’aigua de pluja al freàtic i maximitzar la plantació en aquestes franges.
Es dissenya també un jardí públic de cessió que amplia la plaça dura existent amb una superfície de sauló arbrada, la qual, es retalla fent petits entrants amb un banc muret que conté un gran parterre densament plantat. El parterre s’inclina capa als nous edificis gràcies al pendent del terreny i als estrats de plantació que van creixent en altura.
Equip de disseny
Txema Onzain, Joan Nogué, Javier Vilaregut, Ferran Iglesias
Col·laboradors
Bernuz Fernandez arquitectes, PGI enginyeria, Antonio Rodriguez
Fotografia
Jose Masterton