Concurs per la rehabilitació de l’edifici Diagonal 233

La traça obliqua de la Diagonal amb relació a la trama ortogonal de l’eixample, proporciona una àmplia casuística d’illes de traça irregular en planta. Geometries variades de trapezis i triangles aixamfranats. En el nostre cas, aquesta disparitat de la trama urbana ha creat una sèrie d’espais vuits que situen l’edifici en una posició d’obertura visual privilegiada. La ubicació de l’edifici a l’extrem agut i aixamfranat d’una illa aproximadament triangular, participa d’aquesta amplitud de vistes i d’il·luminació natural, que amb la molt bona orientació de les dues façanes de major dimensió completen un quadre molt favorable pel funcionament de l’activitat.

La remodelació de l’edifici coincideix temporalment amb una transformació importantíssima del seu entorn, amb la redefinició de l’avinguda Diagonal com un eix cívic i la conversió del nus de Glòries en un gran parc central: la reducció de la circulació i la major naturalització de l’entorn seran circumstàncies favorables a tenir en compte en el projecte.
La imatge externa de l’edifici, el seu disseny, els materials que la defineixen han de comunicar una sèrie de valors que responguin als nous reptes de la nostra societat, com la sobrietat en la despesa dels recursos materials i energètics i la consciència en la reducció de l’impacte ambiental de l’activitat. Ha de mostrar les inquietuds i el tarannà de la Institució a la qual representa.

La façana vol ser conseqüent també amb el paradigma del nou civisme que protagonitzen els carrils bici, el tramvia i els vehicles de motors nets i silenciosos: una ciutat més amable que no tardarà a arribar, on es podran obrir finestres i ventilar sense objeccions de pols i sorolls.
Per tant, es proposa un edifici molt urbà que s’insereix en la tradició cultural i constructiva de l’eixample, recollint el forat-massís des de l’òptica culta i estilitzada del Josep Maria Sostres del Noticiero Universal. El tractament del forat massís esdevé un aliat per aconseguir un bon comportament bioclimàtic de l’edifici. Permet modular en cada orientació la superfície d’envidrament necessària per aconseguir un adequat nivell d’il·luminació natural i aïllar adequadament les parts massisses.

Una façana amb finestres, evitant el mur cortina -l’estàndard en edificis d’oficines- permetrà tenir una relació més propera amb l’edifici i amb l’exterior. No és un edifici tancat, es poden obrir les finestres per poder recolzar-se i mirar a l’exterior, per ventilar o per netejar-les.
A la vegada que es vol dialogar amb el llenguatge de l’eixample es vol mirar endavant incorporant nous materials a aquest patrimoni arquitectònic. El futur està en els materials renovables com la fusta. El present ja és la fusta amb tractaments d’alta tecnologia –com la fusta acetilada- que asseguren la seva estabilitat a les inclemències del temps.