Pavello de l’Administracio de l’Hospital de Sant Pau

El Pavelló de l’Administració forma part del conjunt modernista del Recinte Històric de l’Hospital de la Sant Creu i Sant Pau, projectat i executat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre el 1902 i el 1923. El conjunt històric del recinte està inclòs en el Catàleg de Patrimoni Historic-oartístic de la Ciutat de Barcelona, Declarat Monument Historico-artístic d’Interès Nacional i atenent els seus valors històrics, arquitectònics i urbanístics el Recinte declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.
Fou concebut com a gran porta d’accés i punt neuràlgic que aglutinava la recepció de malalts, els serveis administratius i comuns del recinte, la biblioteca, el museu, l’arxiu i la sala Magna.

L’edifici ha sofert al llarg de 100 anys modificacions i alteracions de gran intensitat. Totes aquestes intervencions varen suposar una forta afectació a la imatge de l’edifici tan a l’interior com a l’exterior. Era doncs, el reflex d’un edifici amb una vida intensa i una gran manca de manteniment
Els enderrocs i desmuntatges van deixar al descobert un seguit de ferides i mutilacions que ens han portat a reflexionar com havia de ser la nostra intervenció. Destaquem la marcada voluntat de mantenir els espais tal com eren en origen i considerar els signes del pas del temps com elements amb un valor estètic capaç de potenciar la vàlua de l’edifici, seguint com a criteri la recuperació de l’estat original en uns casos i l’explicació de la història del pavelló a través de les seves cicatrius en d’altres.

Per adaptar el nou programa de necessitats a un edifici de serveis generals, acollida del Recinte Modernista i Centre de Conferències que mantingui l’alt valor Patrimonial del Pavelló de l’Administració, ens plantegem les següents estratègies d’intervenció:
Restablir la imatge urbana i monumental de l’edifici. Recuperació de l’estat original, buscant de nou la forta simetria de l’edifici i la plaça d’accés, reforçar la transparència del porxo i la restitució i restauració de la ornamentació perduda o alterada a les façanes.
Recuperar els espais interiors més singulars, sense necessitat de restituir totes les ferides, deixant visible el pas del temps, considerant que cada sala posseeix una identitat pròpia i per tant cal tractar-la de manera individualitzada. Es defineixen mètodes i tècniques d’intervenció comunes que s’apliquen de manera diferent en cada una d’elles, respectant l’edifici original segons el grau de conservació.
Integració d’un alt nivell d’instal.lacions per dotar el nou centre de conferències d’un alt grau de confort i prestacions tecnològiques.
Incorporació de criteris de sostenibilitat per assolir el millorament de l’eficiència energètica d’un edifici patrimonial i assolint la certificació Leed amb qualificació plata.

Neutralitat dels nous materials. La posada en vàlua dels espais interiors i els elements ornamentals, ens porta a utilitzar materials neutres, naturals, poc manipulats i que expressin la seva pròpia naturalesa, textura i color per fer destacar els materials originals i elements ornamentals respecte quelcom nou, sense vocació de competir, buscant en tot moment la contenció, el rigor i l’essència en les noves intervencions.